■ llata

Etimologia: b. ll. latta, mot comú de les llengües romàniques occidentals, el cèlt. i el germ., segurament provinent d’una base cèlt. *slatta ‘vara, estaca’ 1a font: 1272, CTort.
    femení
  1. construcció
    1. fusteria Barra de fusta, prismàtica, de 75 mm d’ample, emprada generalment en la construcció de bastiments de portes i finestres, per a sostenir les teules de les teulades, etc.
    2. llata d’empostissat Cadascuna de les barres de fusta que hom col·loca en el terra d’una habitació per clavar-hi un empostissat.
    3. llata de ràfec Llata inferior en un vessant de teula plana de més amplada que les altres per tal de disminuir la inclinació de la teula més baixa.
    4. llata per canal Disposició de les llates d’una teulada de teula àrab en la qual cada teula canal descansa entre dues llates disposades en el sentit del vessant.
  2. adoberia Cadascuna de les tres llenques primes de fusta, més o menys llargues, que hom col·loca sobre un clot en parar el llevador.
  3. construcció naval
    1. Bau que sosté el corredor, més petit que els altres i que va intercalat entre els fonamentals.
    2. Peça de fusta o ferro que, col·locada de babord a estribord, sosté les taules de la coberta.
  4. alimentació, indústries alimentàries
    1. Tall de carn de damunt l’espatlla del bou o de la vedella.
    2. llata gruixuda Carn de la part exterior de l’espatlla del bou o de la vedella.
    3. llata prima Carn de la part interior de l’espatlla del bou o de la vedella.
  5. oficis manuals i indústria tèxtil Trena o corda plana de cànem, jute, espart, etc., que és emprada per a fer soles d’espardenya, estores, etc.