■ lleó

Partició sil·làbica: lle_ó
Homòfon: llaor
Etimologia: del ll. leo, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. zoologia
    1. Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes i de la família dels fèlids (Panthera leo), d’una gran corpulència, pèl de color falb, cua acabada en una formació còrnia amagada dins un floc de pèls, les espatlles i la nuca cobertes en el mascle d’una espessa crinera, que habita al sud del Sàhara i en una reserva de l’Índia.
    2. lleó marí Nom donat als mamífers carnívors pinnípedes de la família dels otàrids, amb el cos fusiforme i les potes posteriors acabades en aletes. Cal esmentar-ne el lleó marí del sud (Otaria bryonia), el lleó marí de Califòrnia (Zalophus californianus), el lleó marí àrtic (Eumetopias stelleri), el lleó marí australià (Neophoca cinerea), el lleó marí d’Auckland (Neophoca hookeri) i el lleó marí gris (Zalophus lobatus).
    1. per analogia És valent com un lleó. S’abraonaren com lleons. Té un coratge extraordinari: és un lleó.
    2. la part del lleó figuradament La part més grossa o millor en un repartiment, donada o presa per un abús de poder.
    1. art Representació iconogràfica del lleó, molt corrent des de l’antiguitat, generalment com a símbol de poder.
    2. cristianisme Figura del lleó en el tetramorf, que simbolitza l’evangelista Marc.
    3. heràldica Figura heràldica del lleó, normalment rampant.
    1. astrologia Cinquè signe del zodíac.
    2. [en majúscula] astrologia Cinquena zona del zodíac que recorre el Sol a la meitat de l’estiu.
    3. [en majúscula] astronomia Constel·lació zodiacal situada entre les de Càncer, el Lleó Menor, la Cabellera de Berenice, la Verge, la Copa, el Sextant i l’Hidra femella.
  5. lleó de Judà Símbol de la potència del regne de Judà. Com a títol ha estat referit al negus d’Etiòpia.