■ llicenciar

Partició sil·làbica: lli_cen_ci_ar
Etimologia: de llicència 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Eximir algú del servei que prestava.
    2. especialment Eximir un militar del servei de les files, donar-li la llicència absoluta. Llicenciaren el general perquè ja no podia comandar la tropa.
    3. irònicament Invitar algú a anar-se’n. Van llicenciar aquell pesat ben de pressa.
    1. transitiu Donar a algú el grau de llicenciat.
    2. pronominal Obtenir el grau de llicenciat. Es llicencià en químiques aquell mateix any.