■ lliurador
| | lliuradora

Partició sil·làbica: lliu_ra_dor
Etimologia: de lliurar 1a font: 1409
  1. adjectiu i masculí i femení Que lliura.
  2. masculí i femení economia Persona, física o jurídica, que gira o expedeix un instrument de crèdit.