■ lliurea

Partició sil·làbica: lliu_re_a
Etimologia: del fr. livrée, íd., pròpiament ‘cosa lliurada a un criat’, der. de livrer ‘lliurar’ 1a font: s. XV, Curial
    femení
  1. indumentària
    1. Vestit donat pels reis o nobles a llurs cortesans i a la gent de llur seguici.
    2. per extensió Vestit propi dels criats d’una casa noble.
    3. portar la lliurea (d’algú) figuradament Obrar servilment envers ell.
  2. zoologia Conjunt de caràcters morfològics accessoris i externs que confereixen a un animal el seu aspecte característic.