■ mal1

Homòfon: malt
Compareu: mal de cap (acc. 5 2) amb maldecap
Etimologia: com a adj., subst. i adv., respectivament del ll. malus, -a, -um; malum; male, que es troben també en el mateix ordre de parentiu 1a font: s. XII
    masculí
    1. Dany material o moral. Ningú no li vol mal. Un mal mai no ve tot sol. Aquests freds han fet mal a les oliveres. No hi ha mal que duri cent anys, ni cos que no el pugui resistir.
    2. Allò que és causa de mal.
    3. al mal, fes-li bona cara figuradament Al mal temps, bona cara.
    4. als grans mals, grans remeis Refrany que vol dir que calen solucions dràstiques als problemes greus.
    5. anar a mal Empitjorar, especialment els afers. L’empresa va a mal, cada dia té més pèrdues.
    6. mal de molts, conhort de boigs Comentari que es fa quan algú pretén de conhortar-se dels seus mals dient que molts també els pateixen.
    7. mal haja! (o mal hagen!) Maleït sigui, malhaja. Mal hagen els traïdors!
    8. mal per mal Expressió usada per a indicar preferències entre dues o més possibilitats dolentes, desagradables, etc., una de les quals ha d’esdevenir-se forçosament. Mal per mal, una mort ràpida.
    9. posar mal (entre dues persones o més) Ésser causa de discòrdia entre elles.
    10. posar mal allà on no n’hi ha Voler veure mal on no n’hi ha.
    11. qui canta, els seus mals espanta Refrany que, per alleujar els mals o afliccions, recomana de distreure’s.
    12. veure mal (en alguna cosa) Veure-hi un dany, mala intenció, etc.
  2. Allò que és defectuós en algú o alguna cosa. Calla’n el mal i digues-ne el bé. No es pot dir mal del dia fins que passat sia.
  3. especialment patologia
    1. Alteració de les condicions fisiològiques normals acompanyada de sofriment físic.
    2. mal de mar Mareig.
  4. especialment patologia
    1. Malaltia.
    2. mal anglès Raquitisme.
    3. mal blanc Muguet.
    4. mal caduc Epilèpsia.
    5. mal de muntanya (o d’altura) Estat morbós provocat per la disminució de la pressió atmosfèrica.
    6. mal de pedra Litiasi.
    7. mal de ronyons Lumbago.
    8. mal de Sant Llàtzer Elefantiasi.
    9. mal de Sant Llàtzer Lepra.
    10. mal de Sant Pau Epilèpsia.
    11. mal de Sant Roc Silicosi.
    12. mal d’ofegor Asma.
    13. mal dolent (o lleig) popularment Càncer.
    14. mal francès Sífilis.
    15. mal perforant Denominació genèrica de certes lesions tegumentàries que tenen tendència a fer-se més profundes, causades generalment per lesions nervioses.
    16. mal suboccipital Tuberculosi de les vèrtebres atles i axis.
  5. especialment patologia
    1. Dolor. Mal de costat. Mal d’illada.
    2. mal de cap Cefalàlgia.
    3. mal de coll angina 1 1.
    4. mal de queixal Neuràlgia provocada per qualsevol afecció de les peces dentals.
    5. mal d’estómac Gastràlgia.
    6. mal de ventre Enteràlgia.
    7. mal d’orella Otàlgia.
  6. especialment patologia Ferida.
  7. fitopatologia Malura.
  8. religió, filosofia i ètica Privació del bé, allò que fa que un ésser (una cosa, una persona) no sigui bo, allò que és contrari a la llei moral. Discernir el bé del mal. L’existència del mal. Quin mal hi ha a fer-ho?
  9. mal donat Embruixament.
  10. mal d’ull Malefici que hom creu exercit mitjançant l’esguard.
  11. mal holandès de l’om fitopatologia Greu malura de l’om, anomenada també grafiosi, propagada per escolítids i causada pel fong Ceratocystis ulmi, que li causa un esgrogueïment inicial de les fulles, l’assecament posterior de les branques i la mort.



    12. Vegeu també:
    mal2
    mal3