■ malícia

Partició sil·làbica: ma_lí_ci_a
Etimologia: del ll. malitia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Inclinació a fer el mal, malignitat. Ha fet això per pura malícia.
    2. tenir malícia (a algú) Tenir-li mala voluntat.
    1. Coneixença del mal. És un xicot sense malícia.
    2. Propensió a pensar mal. No sap què és malícia.
    3. Destresa a fer el mal. Un engany fet amb molta malícia.
    4. Picardia, murrieria. Un somriure amb una ombra de malícia.
  3. fer malícia (una cosa) Saber molt greu que sigui, que s’hagi esdevingut, etc.