■ mansarda

Etimologia: del fr. mansarde, íd., tret de l’expressió comble à la mansarde ‘teulada a la mansarda’, del nom de l’arquitecte F. Mansard (1598-1666) 1a font: 1917, DOrt.
    femení construcció
  1. Tipus de coberta els vessants de la qual presenten una línia trencada formada per la intersecció de plans inferiors molt inclinats amb uns altres de superiors i de poca inclinació.
  2. Pis situat sota una mansarda.