■ manxar

Etimologia: de manxa 1a font: 1370
    verb
  1. intransitiu
    1. Fer vent, fornir aire, amb una manxa. Ves manxant fins que el pneumàtic quedi inflat.
    2. per analogia Fer anar una bomba hidràulica manual.
    3. per extensió Bufar, el vent, fort i amb intermitències.
    4. per extensió Respirar fort i de pressa.
  2. transitiu Avivar el foc bufant-lo amb una manxa. Manxeu el caliu o s’apagarà.