■ maror

Etimologia: possiblement d’una expressió ll. com ara maris agitatio, -onis ‘agitació de la mar’, que hauria donat maró, alterat per adaptar-lo als abstractes en -or 1a font: 1393
    femení
  1. oceanografia i marina, marítim
    1. Mar amb onades que oscil·len entre 0,5 i 1,25 m, que constitueix el grau 3 de l’escala de Douglas.
    2. forta maror Mar amb onades que oscil·len entre 1,25 i 2,5 m, que constitueix el grau 4 de l’escala de Douglas.
  2. figuradament
    1. Agitació, discòrdia, mal humor, etc., en el si d’un grup de persones. No tinc ganes d’anar a casa perquè hi ha maror.
    2. Remor confusa de baralla, de protesta, etc. Quan ronca la maror de la batalla.
    3. mala maror maror 2 1.