■ mediocritat

Partició sil·làbica: me_di_o_cri_tat
Etimologia: del ll. mediocrĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de mediocre. La mediocritat d’una novel·la.
  2. Personatge mediocre. Com a poeta és una mediocritat.