■ melopea

Partició sil·làbica: me_lo_pe_a
Etimologia: del ll. melopoeia, i aquest, del gr. melopoiía, íd., comp. de mélos ‘membre, articulació; música’ i poiéō ‘fer’ 1a font: s. XX, V. Català
    femení música
  1. Declamació musical emprada pels antics grecs.
  2. per extensió Melodia.
  3. Fragment melòdic poc inspirat, monòton.