■ membre

Etimologia: del ll. membrum, íd. 1a font: 1131
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Cadascuna de les quatre extremitats articulades al tronc i destinades als grans moviments, a la prensió, a la locomoció, etc. Els membres superiors i els inferiors.
    2. membre viril (o simplement membre) Penis.
  2. figuradament
    1. Cadascuna de les persones que componen una societat, una comunitat, etc. És membre actiu de la nostra associació de veïns. Ha esdevingut membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Els membres de l’Església.
    2. per extensió Els membres d’un càrtel. Andorra és membre de l’ONU.
  3. figuradament Part, constituent, d’un tot, d’una cosa organitzada, unitat dins una sèrie.
    1. gramàtica Element constitutiu d’un període o d’una oració.
    2. lògica Premissa.
  5. heràldica Pota, tallada o arrencada per sobre de la cuixa, d’un animal, representada sola. Membre d’àguila.
  6. matemàtiques
    1. Element d’un conjunt.
    2. En una igualtat o en una desigualtat, expressió matemàtica escrita a l’esquerra o bé a la dreta del signe representatiu de la igualtat o de la desigualtat.