■ menar

Homòfon: manar
Compareu: emmenar
Etimologia: del ll. vg. minare ‘empaitar, conduir animals’, ll. cl. minari ‘amenaçar’; pas semàntic a causa de fer moure els ramats amb amenaces i crits 1a font: s. XII
    verb
    1. transitiu Conduir, guiar, dirigir, portar, especialment bestiar o un vehicle de tracció animal. Mena les vaques a pasturar. Mena un carro tirat per tres cavalls. Menar un teler. Menar un autobús. Menar una empresa. Menar la dansa. Les seves petjades ens han menat al lloc.
    2. usat absolutament Aquest camí mena a can Salat.
    3. transitiu figuradament Portar a tal o tal conseqüència. On menaren les negociacions?
  2. transitiu i pronominal Emportar-se, emmenar-se.
  3. transitiu Treballar terres d’altri.
  4. menar pressa (a algú) Encomanar-li que faci alguna cosa de pressa.