■ meravella

Etimologia: del ll. mīrābĭlĭa, pl. neutre de mirabilis ‘estrany, sorprenent, notable’, amb metàtesi, que hagué de donar, ja en ll. vg., maribilia per exigències fonètiques tant en cat. com en altres llengües romàniques 1a font: s. XIII
    femení
    1. Cosa que colpeix d’admiració per la seva bellesa, grandesa, etc. Les meravelles de la natura. Ha escrit un poema que és una meravella.
    2. de (o a) meravella locució adverbial Meravellosament, excel·lentment.
    3. les set meravelles del món art Conjunt de set obres arquitectòniques i escultòriques que, segons els antics, constituïen les creacions capitals de l’home en el terreny artístic.
  2. plural botànica i jardineria Planta herbàcia perenne de la família de les convolvulàcies (Ipomoea purpurea), de fulles ovades, més o menys trilobulades, de flors acampanades de color blau o blanc i de fruits en càpsula.