■ mercuri

Etimologia: del b. ll. mercurius, donat pels alquimistes a l’argent viu a causa de la seva constant mobilitat, pensant en el déu Mercuri, missatger dels déus sempre en moviment 1a font: 1696, DLac.
    masculí química inorgànica
  1. [símbol Hg] Element metàl·lic pertanyent al grup IIB de la taula periòdica, líquid a la temperatura ambient; nombre atòmic 80 i pes atòmic 200,59.
  2. clorur de mercuri(II) (o clorur mercúric) [HgCl2] Sòlid cristal·lí conegut com a sublimat corrosiu, que actua com una metzina molt potent.
  3. clorur de mercuri(I) (o clorur mercurós) [HG2Cl2] Calomelans.
  4. sulfur de mercuri(II) (o sulfur mercúric) [HgS] Sòlid brillant emprat com a pigment i en l’obtenció del mercuri.