meu3
| | meva [o meua]

Accessory
Pronúncia: méw
Partició sil·làbica: meu
Etimologia: del ll. mĕus, mĕa, mĕum, íd. 1a font: 1233
Body
    adjectiu i pronom
    1. Possessiu de primera persona del singular: de mi, pertanyent a mi. La meva mare i els meus germans.
    2. Precedit d’una preposició espacial o temporal, de mi. Davant meu. Vora meu.
  1. els meus La família, el partit, etc., propis.
  2. la meva La voluntat, l’opinió, l’interès, etc., propis. Mai no puc anar a la meva. Em sortiré amb la meva.
  3. una (o alguna) de les meves Una malifeta, una entremaliadura. Ja n’he tornat a fer una de les meves i m’han castigat .



  4. Vegeu també:
    meu1
    meu2