■ miserable

Etimologia: del ll. miserabĭlis ‘digne de pietat’ 1a font: 1373
  1. adjectiu
    1. Digne de compassió per la seva desgràcia.
    2. per extensió La miserable condició humana.
  2. especialment
    1. adjectiu i masculí i femení Extremament pobre. Uns quants rics i infinitat de miserables.
    2. adjectiu per extensió Vestits miserables. Un país miserable.
  3. adjectiu i masculí i femení Extraordinàriament gasiu, mesquí. No us donarà ni un cèntim: és un miserable.
  4. adjectiu i masculí i femení Que mereix el menyspreu, la indignació, per la seva abjecció, vilesa. És un miserable traïdor. Miserable! Causar la ruïna dels seus companys!
  5. adjectiu Menyspreable pel seu ínfim valor, la seva insignificança o insuficiència. Els miserables brins de brossa seca. I tot per una miserable herència! Miserables interessos!