■ monodia

Partició sil·làbica: mo_no_di_a
Etimologia: del ll. td. monodia, i aquest, del gr. monōdía, íd.
    femení
  1. literatura A la literatura grega antiga, monòleg que era cantat en metre líric pel personatge, interrompent el diàleg.
  2. música Cant a una sola veu.