■ monyó

Etimologia: d’origen preromà, i, com el fr. moignon, oc. monhon, cast. muñón, probablement emparentat amb el basc muño ‘turó’, cast. moño, moña ‘adorn dels cabells’, cast. muñeca ‘canell; nina’ i el cat. bony (v. aquest mot) 1a font: s. XIV
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Porció d’un membre amputat compresa entre la cicatriu i l’articulació situada pel damunt.
    2. Puny, carp.
  2. per analogia Estaloc, galet, banyó.
    1. tecnologia Peça cilíndrica d’un òrgan mecànic que serveix per a unir-lo al seu suport i sobre el qual pot girar.
    2. armament Cadascuna de les dues peces cilíndriques fixes que té un canó a cada costat, per mitjà de les quals descansa sobre el suport de la curenya i que li permeten el moviment en el pla vertical.