■ moratori
| | moratòria

Etimologia: del ll. moratorius, -a, -um, íd. 1a font: s. XV
  1. adjectiu
    1. Que implica un ajornament.
    2. interessos moratoris dret Interessos que han vençut a causa d’una demanda en justícia o de l’ajornament del crèdit exigible.
  2. femení dret
    1. Període durant el qual hom té dret legalment a ajornar el compliment d’una obligació.
    2. [sovint en pl] Termini concedit per a pagar una obligació que ja ha vençut.