■ na

Etimologia: del ll. dŏmĭna ‘senyora’, usat amb caràcter proclític i pronunciat cada vegada més imperfectament, fins a passar de Dona a ’Na (v. en3)
    [pot tenir la forma n’] article
  1. Article personal femení d’ús familiar, restringit, substituït a bona part del domini català per l’article la. Ha vingut na Joana.
  2. [en majúscula] Títol de cortesia anteposat als noms propis de persona femenins. La reina Na Maria.