■ nap1

Etimologia: del ll. napus, íd. 1a font: 1268, Furs
    masculí
  1. botànica i agricultura
    1. Planta herbàcia anual o biennal de la família de les crucíferes (Brassica napus), d’arrel carnosa, flors grogues en inflorescències racemoses i fruits en síliqua, conreada per les seves arrels, comestibles, i les llavors, oleíferes.
    2. Arrel del nap.
    3. nap rodó Planta de la família de les crucíferes (Brassica campestris, var rapa), molt semblant al nap però amb les arrels més arrodonides.
  2. figuradament i col·loquialment Napbuf.
  3. plural figuradament En combinació amb el mot col, també en plural, és usat en expressions en què hom es refereix a diverses circumstàncies, possibilitats, etc., equivalents, sense especificar-les. Ara per naps, ara per cols, mai no treballa. Tan combatiu que era, i, ara, tant se li’n dona naps com cols.
  4. arrencar-ne un bon nap (d’un negoci, d’una feina, etc.) figuradament i irònicament Expressió usada per a indicar que hom no n’ha tret cap profit o no tant com n’esperava.



    5. Vegeu també:
    nap2