negar1

Accessory
Etimologia: del ll. negare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Declarar que no és ver o real allò que algú afirma, suposa o pregunta. Nega l’existència de Déu. Això és negar l’evidència. Va negar que fos de la CIA. Tu també l’has criticat, no ho neguis. No nego que m’agrada el vi.
    2. [sovint usat absolutament] especialment No confessar, un acusat, allò que hom li imputa. D’antuvi ho negava tot. Qui nega, no el pengen.
    3. per extensió Renegar algú no admetent de conèixer-lo o de tenir-hi relació. Sant Pere negà Jesucrist tres vegades.
    4. negar Déu Declarar que no existeix.
    1. transitiu Dir que no a una demanda, no concedir, refusar. Ell no li pot negar cap favor. Va negar-los el permís. Ens negà el pas per la propietat.
    2. pronominal Refusar-se, no consentir. S’ha negat a signar. Es nega a tot compromís.



  2. Vegeu també:
    negar2