■ neutral

Partició sil·làbica: neu_tral
Etimologia: del ll. neutralis, íd. 1a font: 1653, DTo.
    adjectiu
  1. Que no és ni de l’un ni de l’altre de dos bàndols en pugna o de dues opinions oposades.
  2. dret internacional Dit d’un territori, que pot ésser un estat sobirà o bé part d’un estat, que ha renunciat, sigui voluntàriament o per tractat, a ser escenari d’hostilitats.