■ ni1

Etimologia: del ll. nec, cat. ant. ne, a través d’una forma preliterària *nei 1a font: s. XII, Hom.
    conjunció
  1. Terme negatiu que enllaça proposicions o una part de la proposició.
    1. Terme negatiu usat per a formar proposicions que expressen l’extrem al qual pot arribar alguna cosa, o bé davant una part de la proposició que hom hi inclou a fi de concretar o emfatitzar el caràcter extrem del seu contingut, com un cas remarcable, etc. Ara ni em saluda. Un fracàs: no hi ha ni cent persones. No se sentia ni piu. Ni ell mateix no se n’adona.
    2. Introdueix exclamacions de negació enèrgica. Ni pensar-hi! Ni ganes! Ni regalat!
    3. ni mai que Expressió introductòria d’una exclamació amb la qual hom manifesta el desig que no s’esdevingui, o que no s’hagués esdevingut, alguna cosa. Ni mai que t’hagués conegut!
    4. ni que locució conjuntiva [introduint una proposició amb el verb en subjuntiu] Encara que. No ho diria ni que el matessin.
    5. ni un locució adjectiva [sempre amb valor negatiu] cap2. No en tinc ni un.


    3. Vegeu també:
    ni3
    ni2