■ normalització

Partició sil·làbica: nor_ma_lit_za_ci_ó
Etimologia: de normalitzar
    femení
    1. Acció de normalitzar o de normalitzar-se;
    2. l’efecte.
  2. economia Estandardització.
  3. matemàtiques Canvi d’escala que fa que una suma o una integral tingui un valor unitat.
  4. metal·lúrgia Tractament tèrmic aplicat a l’acer, que consisteix a escalfar-lo a una temperatura per sobre del punt roent, i seguidament deixar-lo refredar a la temperatura ambient.
  5. organització industrial Determinació i aplicació de normes en les característiques d’un objecte o d’un producte industrial o en la seva elaboració o fabricació.
  6. normalització d’aliments alimentació, indústries alimentàries Simplificació, unificació, tipificació i especificació de qualitat, procediments tecnològics i de condicionament, anàlisi i presentació d’aliments per a facilitar la informació i els intercanvis.
  7. normalització lingüística lingüística Procés sociocultural a través del qual una llengua o varietat s’adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical (normativització o estandardització) i accedeix a àmbits d’ús lingüístic fins aleshores reservats a una altra llengua o varietat.