■ normalitzador
| | normalitzadora

Etimologia: de normalitzar
  1. adjectiu Que normalitza.
  2. normalitzador d’un subconjunt àlgebra Donat un subconjunt S d’un grup G, conjunt Ns format pels elements x del grup que verifiquen la relació xSx-1 = S.
  3. normalitzador d’un element àlgebra Donat un element a d’un grup G, conjunt Na format pels elements x del grup que verifiquen la relació xax-1 = a.