■ notori
| | notòria

Etimologia: del ll. notorius, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    adjectiu
  1. Públicament conegut o sabut. És un fet notori. És notori que...
  2. Remarcable. Un artista de fama notòria. L’assistència de públic al concert ha estat notòria.