■ oblada2

Etimologia: del ll. ecl. oblata, íd., participi fem. de offerre ‘oferir’ 1a font: 1575, DPou.
femení litúrgia Ofrena de pa que solien fer els familiars d’un difunt en ocasió del funeral o d’un aniversari al moment de l’ofertori de la missa.


Vegeu també:
oblada1