■ obreria

Partició sil·làbica: o_bre_ri_a
Etimologia: de obrer 1a font: 1357
    femení dret canònic i història
  1. Càrrec d’obrer en una parròquia, una confraria, etc.
  2. Banc on solien seure els obrers de la parròquia els dies de les festivitats de l’església.
  3. Oficina on és administrat el fons destinat a l’obra d’una església.