■ observant

Etimologia: del ll. observans, -ntis, participi pres. de observare ‘observar’ 1a font: 1676
  1. adjectiu
    1. Que observa.
    2. Fidel a la pràctica d’una religió o d’una regla.
  2. masculí i femení catolicisme Membre de la branca franciscana caracteritzada per una observança més estricta de la regla quant a la pobresa, en oposició als conventuals.