■ obsessiu
| | obsessiva

Partició sil·làbica: ob_ses_siu
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. obsessus, -a, -um, participi de obsidēre ‘assetjar’
adjectiu Relatiu o pertanyent a l’obsessió. Allò no era més que una mania obsessiva.