■ ocasionalisme

Partició sil·làbica: o_ca_si_o_na_lis_me
Etimologia: de ocasional
masculí filosofia Doctrina filosòfica, d’arrel cartesiana, que cerca de resoldre el problema de la relació entre la substància pensant i l’extensa, tot postulant la intervenció de Déu per produir un moviment en el cos o en l’ànima cada vegada que en aquell o en aquesta se’n produeix un altre de corresponent.