■ oda

Etimologia: del ll. td. ōda, i aquest, del gr. ṓdē ‘cant’ 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. literatura
    1. Entre els grecs, composició lírica cantada pel cor i formada per estrofa, antístrofa i epode.
    2. Composició poètica del gènere líric, amb alternança del decasíl·lab i l’hexasíl·lab, que sol dividir-se en estrofes o parts iguals.
  2. litúrgia Himne litúrgic propi del ritu bizantí.
  3. música Composició musical de forma lliure, similar a una cantada.