■ ofertori

Etimologia: del ll. ecl. offertorium, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí litúrgia
  1. En la litúrgia eucarística, ritu amb el qual el celebrant ofereix el pa i el vi que han d’ésser consagrats.
  2. Cant que acompanya el ritu de l’ofertori.