■ oratori | oratòria

Etimologia: del ll. oratorius, -a, -um, íd. 1a font: 1274
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a l’orador, a l’art de l’orador. Estil oratori. Condicions oratòries.
  2. femení literatura Art d’expressar-se, de parlar en públic.
  3. masculí cristianisme Lloc destinat a la pregària.
  4. masculí música Drama musical de tema religiós.
  5. oratori festiu catolicisme Institució fundada pels salesians encaminada a l’esbarjo dels joves els dies de festa, consistent en jocs, vetllades literariomusicals i oració.