■ orb
| | orba

Etimologia: del ll. orbus ‘privat d’un familiar; orfe; privat de vista’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Privat de la vista, cec.
  2. dialectal figuradament Extraordinàriament gros o gran, abundant, exorbitant. Enguany hi haurà una collita orba. Un guany orb.
  3. agricultura Dit del cereal, de l’espiga, etc., que no ha granat i s’ha tornat negre per malaltia, especialment la càries. Una civada orba. Un blat orb. Una espiga orba.