■ ordenança

Etimologia: de ordenar 1a font: s. XIV, Llull
  1. femení Ordenament.
  2. femení dret administratiu
    1. Norma obligatòria que dicta qualsevol autoritat no legislativa per al bé públic, normalment tot aplicant una llei o un decret i que s’anomena poder reglamentari.
    2. Conjunt de preceptes que reglamenten la vida i el funcionament d’una comunitat, l’exèrcit, la marina, etc.
    3. ordenança militar dret militar Ordenança que regula el règim o la disciplina de l’exèrcit.
    4. ésser (una cosa) d’ordenança Ésser prescrita en les ordenances.
  3. masculí i femení
    1. Soldat que està a les ordres d’un oficial per a afers del servei.
    2. En certes oficines, empleat subaltern que serveix per a portar ordres.