■ oremus

Etimologia: expressió ll., ‘preguem’, primera pers. pl. pres. subjuntiu de orare ‘pregar’ 1a font: s. XX, Oller
    masculí
  1. litúrgia
    1. Quan se celebra en llatí, invitació (‘preguem’) feta pel sacerdot als fidels abans de les oracions de la missa, de l’ofici i en altres ocasions.
    2. Oració litúrgica, especialment la primera de la missa o col·lecta.
  2. perdre l’oremus Desorientar-se, perdre la memòria o l’esment d’allò que cal fer o dir.
  3. trencar (o rompre) l’oremus Interrompre inoportunament un acte.