■ orsar

Etimologia: del ll. vg. *ortiare ‘aixecar’, der. de ortus, participi de orīri, íd. 1a font: s. XIV, Jaume I
    verb intransitiu nàutica
  1. Navegar una embarcació proa al vent.
  2. Maniobrar una embarcació, tot girant el timó o tot afegint veles a popa i traient-ne a proa, de manera que posi proa al vent i navegui contra aquest.