■ ortiga

Etimologia: del ll. urtīca, íd. 1a font: s. XIII
    femení
  1. botànica
    1. Gènere d’herbes anuals o perennes de la família de les urticàcies (Urtica sp), de fulles oposades, flors unisexuals tetràmeres i fruits en aqueni. Cal esmentar-ne l’ortiga balera o de pilotes (U. pilulifera), l’ortiga gran (U. dioica) i l’ortiga petita (o ortiga barragana) (U. urens).
    2. ortiga morta Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Lamium album), de fulles ovades, molt semblants a les de l’ortiga, i flors blanques i grosses.
  2. ortiga verda zoologia Cnidari de la subclasse dels antozous de l’ordre dels actiniaris (Actinia cari), molt semblant al tomàquet de mar, però amb una coloració normalment verda.