■ oscil·lar

Etimologia: del ll. oscillare, íd., der. de oscillum, dimin. de os ‘boca’, que tenia el sentit de ‘mascareta’, sobretot de Bacus, que penjaven als arbres, sobretot a les vinyes, perquè es balancegessin al vent 1a font: 1839, DLab.
    verb intransitiu
  1. Moure’s entorn d’un eix o d’un punt fix alternativament en un sentit i en el sentit contrari.
    1. Variar o fluctuar entre límits fixats. La temperatura d’ara mateix arreu del país oscil·la entre 10 i 15 graus.
    2. física i matemàtiques Moure’s, un cos, o variar, una magnitud, d’una manera més o menys periòdica.
  3. figuradament Presentar alternatives. La seva fe oscil·lava sovint entre l’entusiasme i l’escepticisme.