■ paeller
| | paellera

Partició sil·làbica: pa_e_ller
Etimologia: de paella
  1. masculí i femení Paellaire.
  2. masculí i femení
    1. Persona que sap cuinar molt bé la paella.
    2. Persona molt afeccionada a menjar paella.
  3. masculí i femení Prestatge on hom guarda les paelles.
  4. masculí Construcció, al ras, adequada per a coure l’arròs a la paella amb llenya o garbons petits.