■ paisà
| | paisana

Partició sil·làbica: pai_sà
Etimologia: del fr. paysan ‘pagès’, que en cat. ha pres sobretot el sentit de ‘no militar’ 1a font: s. XIX, Milà i F.
  1. masculí i femení
    1. Natural, habitant, d’un país.
    2. Que és del mateix país o del mateix poble que un altre.
    1. masculí i femení Persona que no és militar.
    2. de paisà Dit d’un militar quan no va uniformat. Anar de paisà. Vestit de paisà.