■ par

Etimologia: del ll. par, paris ‘igual, semblant; parell’; en el sentit esportiu del golf, calc de l’angl. par, íd., pròpiament ‘paritat’, del mateix origen 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu dialectal antigament
    1. Parell, parió. Sens par. No tenir par.
    2. Divisible per dos; parell. Pars o senars.
  2. masculí història Títol de dignitat en alguns països, que ha variat segons l’època i el lloc.
  3. masculí esports
    1. En el golf, nombre de cops que se suposa que un jugador expert necessita per a fer entrar la pilota en un determinat forat o per a fer el recorregut d’un camp de longitud normal.
    2. un sobre par Bogey.
    3. un sota par Birdie.
  4. a la par locució adjectiva economia
    1. Dit del valor de cotització o emissió d’un títol, quan aquest coincideix amb el seu valor nominal.
    2. Dit de la cotització de dues monedes quan la seva relació de canvi és equivalent a la relació entre els seus continguts d’or.