■ parament1

Etimologia: de parar 1a font: s. XV, Curial
    masculí
    1. Allò amb què hom para o adorna una cosa.
    2. parament de casa Parament consistent en els mobles, els estris, etc., d’una casa.
    3. parament de taula Parament consistent en els plats, els coberts, etc.
  2. plural art i litúrgia Conjunt de tovalles i altres peces de tela que guarneixen un altar, d’altres objectes que hom col·loca sobre l’altar durant les funcions litúrgiques, i draperies amb les quals hom adorna les parets de l’església.
  3. sala de paraments història Cambra principal i més ben guarnida d’un palau o d’un altre edifici.
  4. taula de parament Taula molt ben guarnida.



    5. Vegeu també:
    parament2