■ parat
| | parada

Etimologia: de parar
  1. adjectiu
    1. Que no és prompte a reaccionar, que no és llest.
    2. restar (o quedar) parat Restar fortament sorprès, restar de pedra.
  2. adjectiu i masculí i femení desocupat 2.
  3. adjectiu heràldica Dit de l’arc tesat i carregat amb una fletxa.
  4. masculí marina, marítim Cadascun dels travessers de fusta damunt els quals llenega una barca en treure-la de l’aigua, també anomenat pal.