■ parrupar

Etimologia: d’origen onomatopeic, de la veu dels ocells columbins, com corruquejar 1a font: c. 1900, Verdaguer
    verb intransitiu
  1. Fer, el colom o la tórtora, el cant dit parrup.
  2. figuradament Fer un soroll semblant al parrup. Aquells xiquets parrupaven intentant fer-nos por.