■ pastanaga

Etimologia: del ll. pastĭnāca, íd. 1a font: 1295
  1. femení botànica i agricultura
    1. Planta herbàcia biennal de la família de les umbel·líferes (Daucus carota), de fulles bipinnatisectes, flors blanques o roses, fruits en diaqueni i d’arrel gruixuda i taronja, mengívola i molt nutritiva. Cal esmentar-ne la pastanaga borda (ssp carota), d’arrel prima i blanquinosa.
    2. Arrel comestible de la pastanaga.
  2. adjectiu i masculí i femení figuradament Beneitó, persona de poc seny.